1988 - 1992
Lluís Figa i Faura (Palamós, 16 de maig de 1918 - Barcelona, 11 de febrer de 1996), notari, jurista eminent i intel·lectual liberal.
Biografia
Provenia d’una família de professionals liberals i il·lustrats -metges, farmacèutics, enginyers, juristes i notaris- amb fortes i seculars arrels a la vila empordanesa de Palamós. En esclatar la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, Lluís Figa acabava de complir els divuit anys. Davant l’assassinat del seu oncle i del fet que el seu pare -membre destacat de la Lliga Regionalista- hagué de fugir de Palamós cap a Barcelona, ell mateix sortí de Catalunya per Andorra i, des d’aquí, passà a Sant Sebastià. En arribar a la zona “nacional”, s’integrà al Terç de Nostra Senyora de Montserrat, la unitat més catalanista i gironina de les tropes franquistes, que destacà al front d’Aragó i a la batalla de l’Ebre. Amb el Terç lluità fins a l’acabament de la guerra i hi tingué per companys, entre d’altres personatges rellevants, Carles de Sanllehy i Girona, marquès de Caldes de Montbui, i Martí de Riquer.
Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona i es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1940. Es preparà per opositar a notaries amb el seu oncle matern, el notari de Barcelona Josep Faura i Bordas. Aprovades les oposicions el 1944, exercí de notari a Cardona (1944-1947), a Bilbao (1947-1949) i, des de 1950, a Barcelona. Després de quaranta-quatre anys de brillant exercici professional, es jubilà el 1988 en complir l’edat reglamentària de setanta anys.
Sens dubte, la definició d’intel·lectual liberal, formulada pel també notari Joan Josep López i Burniol, és la que més s’escau a un personatge com Lluís Figa, que fou un home just, cabal, agut i inquiet, elegant, de paraula fàcil, de dialèctica aparentment dura i de to pausat, aplomat i greu. Jurista eminent, investigador polifacètic i gran amant dels llibres, gaudí d’una àmplia formació, que el permeté fer aportacions brillants de contingut i d’estil en totes les matèries que tractà. Així, superà l’àmbit estricte de la ciència jurídica i projectà la seva curiositat sobre l’economia, la filosofia, la història, la lingüística i la lògica, el coneixement de la qual, sobretot a través de la bibliografia anglosaxona, entenia com a imprescindible per a la comprensió dels textos jurídics.
Fou professor d’Organització econòmica internacional a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1963), de Dret civil català (1961) i, alhora, director del Seminari Duran i Bas de la càtedra de Dret Civil (1974) de la mateixa universitat. Igualment, fou integrant de l’equip de treball que establí, a Andorra, el text definitiu de la Compilació del dret civil de Catalunya, juntament amb Ramon M. Roca, Josep Maria de Porcioles i Ramon Faus (1960). I també participà en el Segon Congrés Jurídic Català (1971), amb una ponència sobre les relacions personals i patrimonials dels cònjuges.
Foren moltes les entitats i les corporacions de què formà part i els càrrecs que ocupà. Destaquem els següents: degà president del Col·legi de Notaris de Barcelona (1973-1974); magistrat del Tribunal Superior de la Mitra d’Andorra (1974), òrgan que regí des de 1987 fins a la seva extinció el 1994; vocal de la Fundació Noguera des del seu inici (1976) i president de l’entitat (1990-1996); president de Caixa d’Estalvis de Catalunya (1978-1983); membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (des de 1979); president de la Comissió per a la Defensa del Dret Civil de Catalunya (1981); membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials, de l’Institut d’Estudis Catalans (1987), i membre de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid (1993).
En relació amb l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, anotem que fou elegit acadèmic el 30 d’octubre de 1970 per ocupar la vacant del també notari Frederic Trias de Bes i Giró. I, després de desplegar diferents càrrecs en les juntes de govern presidides per Miquel Casals i Josep J. Pintó, fou elegit president de la corporació el 9 de febrer de 1988, càrrec que exercí fins a la renovació ordinària de la Junta, l’11 de febrer de 1992.
Com a qüestions remarcables del seu mandat, anotem que el 8 de juny de 1988 s’aprovaren uns nous estatuts corporatius, la publicació dels quals es féu al DOGC el 20 de juny següent. Aquests estatuts, que venien determinats per l’assumpció per part de la Generalitat de la competència exclusiva en matèria d’acadèmies, són encara els vigents. I, així mateix, que el 10 de desembre de 1991, en la sessió pública inaugural del curs acadèmic 1991-1992, que comptà amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, Lluís Figa pronuncià el discurs inaugural sobre “El dret civil català en perill”.
En l’apartat dels reconeixements i homenatges, cal dir que el 1972 rebé el premi Duran i Bas, de l’Institut d’Estudis Catalans, per un treball sobre les donacions entre cònjuges a Catalunya; el 1977 li fou concedida la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort; el 1993 la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi; el 2000 la Fundació Noguera edità un volum miscel·lani d’homenatge a la seva figura, i el 2010 es col·locà una placa a la seva casa natal de Palamós.
Publicacions
L’obra escrita de Lluís Figa és molt notable, perquè, a més del dret i l’economia, també estudià aspectes relacionats amb la història del notariat i les bases jurídiques i doctrinals de l’art de la notaria. La part més destacada de la seva obra fou editada per la Fundació Noguera, el 2000, en el volum Miscel·lània Lluís Figa i Faura, que s’enceta amb el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, titulat Lógica, tópica y razonamiento jurídico (1993).
Sobre dret català, cal remarcar els llibres: Cómo se hace un testamento (1960) i el clàssic Manual de Derecho Civil Catalán (1961). I els articles: La Compilación en sus conexiones con el Código Civil (1960), conferència publicada l’any següent per l’Acadèmia; Estatut personal i patrimonial dels cònjuges, al Llibre del II Congrés Jurídic Català (1972) i a l’Anuario de Derecho Civil (1973); Mos italicus y los juristas catalanes (1974), als Anales de la Academia Matritense del Notariado (XX); o El nuevo título preliminar del Código Civil y el derecho catalán (1974), publicat a Documentación jurídica. I, encara, els treballs editats a la Revista Jurídica de Catalunya: Homenatge a Fontanella (1976), Cultura jurídica catalana (1979), El dret civil català en perill (1993) i la necrològica Josep Maria de Porcioles (1994).
Quant al dret mercantil, destaquem: Administración de la Sociedad Anónima (1952), conferència l’any següent en el volum Sociedades Anónimas; La validez de los actos y contratos otorgados por las sociedades mercantiles antes de su inscripción en el registro mercantil (1977), ponència publicada a la Revista de Derecho Notarial; Invasión del ámbito civil por las normas mercantiles (1986), als Anales de la Academia Matritense del Notariado (XXVIII); Las equidades (con especial consideración de la equidad mercantil) (1988), en l’homenatge a Joan B. Vallet de Goytisolo; Los principios generales del derecho mercantil (1995), als Anales de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación; Norma, norma jurídica, norma jurídica mercantil (1996), a l’homenatge al professor Aurelio Menéndez. I els publicats sobre la mateixa matèria a l’Anuario de Derecho Civil: Colisión intraestatal de Ordenamientos. Derecho civil y Derecho mercantil. Normas de conflicto (1981), El profesor Federico de Castro y el Derecho mercantil (1983) i Los civilistas y la evolución histórica del Derecho mercantil (1984).
En tercer lloc, sobre el dret notarial cal apuntar: La función asesora (1967), ponència presentada a les sisenes Jornades Notarials de Poblet; La función social del notario (1973), publicat a la Revista de Derecho Notarial, i Los formularios catalanes y la formación del notario en Cataluña (1978), conferència editada als Anales de la Academia Matritense del Notariado (XXII-I).
Finalment, entre altres estudis cal tenir present: La acción subrogatoria (1951), conferència editada als Anales de la Academia Matritense del Notariado (IX); Dos notas sobre la preterición errónea de descendientes (1970), publicat a la Revista Jurídica de Catalunya; La analogía (1975), conferència editada en el volum Ciclo de conferencias sobre el nuevo Título Preliminar del Código Civil; i La renuncia de derechos y la exclusión voluntaria de la ley, editat al primer volum dels Estudios sobre el Título Preliminar del Código Civil de l’Academia Matritense del Notariado.
Bibliografia
FIGA I LÓPEZ-PALOP, Jordi (a cura de), Miscel·lània Lluís Figa i Faura, Barcelona: Fundació Noguera, 2000 (Estudis, 24).
GAY, J. Víctor, “Els gironins del Terç de Montserrat”, Revista de Girona (Girona), 239 (novembre-desembre, 2006), p. 34-41.
MEZQUITA DEL CACHO, José Luis, “In memoriam. Luis Figa Faura”, La Notaria (Barcelona), 2 (1996), p. 13-14.
PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà, CASES I LOSCOS, Lluïsa, Els degans del Col·legi de Notaris de Catalunya (1862-2012). Cent cinquanta anys d’història de la corporació notarial catalana, Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya; Fundació Noguera, 2012, p. 266-275.
PUIG SALELLAS, Josep M., “Lluís Figa Faura, 1918-1996. In memoriam”, Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona), XCVI, 1 (1997), p. 71-76.
VALLET DE GOYTISOLO, Juan B., “In memoriam: Luis Figa Faura”, Revista de Derecho Privado (Madrid), marzo, 1996, p. 179-182.