Els estatuts vigents varen ser aprovats el 20 de juny de 1988.

Són els últims d’una llarga relació de reformes de la normativa interna, que supera la dotzena, promogudes en diferents moments de la seva història, en una línia que ha esdevingut una constant en la corporació, com una manera de renovar els seus objectius i potenciar la difusió i l’eficàcia de la seva activitat científica.

Títol I. Disposicions generals

Article 1.

L’ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÒ DE CATALUNYA, continuadora de la institució fundada l’any 1840 per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, és una Corporació de Dret públic amb personalitat jurídica independent. Es regeix per aquests estatuts i per les disposicions legals que li siguin aplicables.

Article 2.

Els fins de l’Acadèmia són l’estudi i la investigació del dret, la col·laboració a la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica.

Article 3.

Per a la realització dels seus fins, l’Acadèmia podrà valer-se dels mitjans següents:

L’estudi, la discussió i el debat doctrinal històric i pràctic, de temes jurídics en sessions privades i públiques.

La col·laboració als treballs científics d’altres institucions jurídiques, espanyoles o estrangeres, i la relació amb aquestes i amb jurisconsults d’altres països.

L’estudi de les disposicions legals per orientar la seva aplicació, formular propostes de reforma i concórrer a les informacions públiques sobre la nova legislació.

La formulació d’informes i dictàmens sobre qüestions jurídiques.

L’organització de congressos jurídics i la participació als que organitzin altres institucions.

La convocatòria de concursos per premiar treballs publicats o inèdits sobre temes jurídics.

La creació de càtedres i l’organització de conferències i cicles de lliçons per a la formació i difusió de la cultura jurídica.

La publicació dels treballs fets o patrocinats per l’Acadèmia a la Revista Jurídica de Catalunya, fundada per l’Acadèmia i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, l’any 1895.

La utilització de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, a la qual aportarà un exemplar de totes les seves publicacions i treballs jurídics que publiquin els acadèmics.

Qualssevol altres mitjans de formació jurídica i d’extensió de les ciències jurídiques que cregui convenient de posar en pràctica.

Article 4.

La seu de l’Acadèmia és la de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Títol II. Organització de l’Acadèmia

CAPÍTOL I

Composició

Article 5.

L’Acadèmia es compon:

  1. De trenta sis acadèmics de número
  2. Dels acadèmics d’honor
  3. Dels acadèmics honoraris
  4. Dels acadèmics corresponents

CAPÍTOL II

Acadèmics de número

Article 6.

Per ser elegit acadèmic de número cal posseir el títol de Doctor o Llicenciat en Dret, haver-se distingit en la investigació, l’estudi o la pràctica del Dret, estar domiciliat en el territori de Catalunya i ser proposat per tres acadèmics de número. Els proposants hauran de detallar els treballs jurídics i les activitats científiques i professionals del candidat.

Article 7.

Quan es produeixi la vacant d’un acadèmic de número, aquesta serà declarada pel President a la primera sessió que se celebri. Si la vacant s’ha produït per defunció, es designarà l’acadèmic que haurà de pronunciar la necrologia a la propera sessió.

Article 8.

L’elecció del nou acadèmic es farà en una sessió ordinària, dintre dels tres mesos següents a la declaració de la vacant; es deduiran, si s’escau, els mesos de juliol, agost i setembre.

Article 9.

Resultarà elegit qui obtingui el vot de la majoria absoluta dels acadèmics de número, però podran votar només els qui siguin presents. La votació serà secreta mitjançant paperetes.

Article 10.

Si cap candidat no obté el vot de la majoria absoluta se celebrarà una votació abans d’un mes entre els dos que hauran obtingut el major nombre de vots o entre més de dos, si s’hagués produït algun empat en els primers llocs, i en resultarà elegit aquell que obtingui la majoria relativa de vots i, en cas de empat, el de més edat.

Article 11.

L’elecció serà notificada a l’acadèmic electe, el qual haurà d’acceptar-la per escrit en el termini d’un mes. Serà rebut com acadèmic de número amb la lectura del discurs de recepció en una sessió pública de l’Acadèmia.

Mentrestant, assistirà a tots els actes i activitats de l’Acadèmia, però no tindrà dret a vot.

Article 12.

L’acadèmic electe redactarà el discurs de recepció sobre el tema jurídic que esculli, dintre d’un any de la data d’elecció, termini que podrà ser prorrogat un any més si l’Acadèmia ho creu justificat.

Article 13.

Rebut el text del discurs pel President, aquest designarà l’acadèmic de número que haurà de contestar-lo en nom de l’Acadèmia, el qual tindrà tres mesos per redactar la contesta. Ambdós discursos hauran de ser informats favorablement pel censor, després la Junta de Govern assenyalarà el dia de la recepció.

En l’acte solemne de la recepció, s’imposarà a l’electe la medalla de l’Acadèmia se li lliurarà el diploma corresponent.

Article 14.

Si l’acadèmic electe deixés transcórrer els terminis establerts sense lliurar el discurs de recepció, el President declararà la vacant, sens perjudici del dret d’aquell de presentar en qualsevol moment el discurs, i ser rebut com acadèmic de número per ocupar la propera vacant que es produeixi.

Si és l’acadèmic encarregat de contestar el discurs de recepció qui no lliurés la contesta en el termini fixat, el President la suplirà mitjançant unes paraules de benvinguda.

Article 15.

Els acadèmics de número estan obligats a contribuir amb els seus treballs jurídics als fins de l’Acadèmia, a realitzar els encàrrecs i les ponències que aquesta els encomani, a emetre els informes que els encarregui, a assistir a les sessions i a votar quan els correspongui.

Hauran de lliurar un exemplar de totes les seves publicacions jurídiques, per ser conservades a la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Al començament de cada curs, el Secretari comunicarà a l’Acadèmia el nom dels acadèmics de número que durant tot el curs anterior no hagin assistit a cap del actes corporatius, per tal que es prengui l’acord, mitjançant la corresponent votació, sobre si cal passar-los a la situació d’acadèmics supernumeraris i declarar la vacant corresponent.

Article 16.

Els acadèmics de número gaudiran de les facultats prerrogatives i honors que les disposicions legals i els Estatuts els reconeguin. Tindran el tractament d’Il·lustríssim senyor i usaran, com a distintiu, la medalla acadèmica, la qual tindrà a l’anvers l’emblema de la Justícia sobre l’escut de Catalunya i en el revers la inscripció: “Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya”, acadèmic de número”.

Als actes corporatius solemnes i a tots els altres a que assisteixin els acadèmics representant l’Acadèmia, hi vestiran la toga, amb els atributs que els corresponguin, i usaran la medalla acadèmica.

Article 17

1. La renúncia del càrrec d’acadèmic de número haurà de formular-se per escrit i serà acceptada en una sessió ordinària amb la declaració de la vacant corresponen.

El President comunicarà a l’Acadèmia el nom dels acadèmics de número que es domiciliïn amb ànim de permanència fora del territori de Catalunya, els quals passaran a la situació d’acadèmics corresponents, i es declararà la vacant del seu lloc. Si retornessin al territori, tindran dret a recuperar la condició anterior i a ocupar la primera vacant que es produeixi.

*2. El president comunicarà a l’Acadèmia el nom dels acadèmics de número que es domiciliïn amb ànim de permanència fora del territori de Catalunya, els quals passaran a ala situació d’acadèmics honoraris i es declarà la vacant del seu lloc. Si retornessin al territori, tindran dret a recuperar la condició anterior i a ocupar la primera vacant que es produeixi.

CAPÍTOL III

El Degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Article 18.

El Degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, representant de la corporació fundadora de l’Acadèmia, té dret a assistir amb veu a totes les sessions i a tots els actes acadèmics

CAPÍTOL IV

Acadèmics d’honor, honoraris i corresponents

Article 19.

Seran acadèmics d’honor les personalitats espanyoles o estrangeres que elegeixi l’Acadèmia pels seus mèrits rellevants o per la col·laboració remarcable prestada als fins de la corporació.

Passaran a ostentar la condició d’acadèmics honoraris, conforme l’article 17, aquells acadèmics de número que es domiciliïn amb ànim de permanència fora del territori de Catalunya i la vacant dels quals sigui declarada. Gaudiran dels mateixos drets que els acadèmics de número, però no podran utilitzar aquesta denominació, no tindran dret de vot ni el de formar part de la Junta de Govern. Tampoc no tindran l’obligació d’assistir els actes corporatius.

L’Acadèmia podrà elegir uns acadèmics corresponents entre els juristes que reuneixin mèrits suficients en relació amb els seus fins i vulguin col·laborar en els seus treballs.

Article 20.

L’elecció dels acadèmics d’honor i la dels acadèmics corresponents es realitzarà per acord de l’Acadèmia, a proposta de tres acadèmics de número.

Article 21.

Els acadèmics d’honor tindran tots els drets dels acadèmics de número, llevat del de vot i del de formar part de la Junta de Govern de l’Acadèmia, i no tindran cap de les seves obligacions.

Article 22.

Els acadèmics corresponents comunicaran a l’Acadèmia tot el que creguin d’interès per als fins acadèmics, podran assistir a les sessions de l’Acadèmia, amb veu però sense vot i utilitzar els mitjans d’estudi i d’investigació de què la corporació disposi.

CAPÍTOL V

Comissions acadèmiques

Article 23.

L´Acadèmia podrà crear unes comissions especials, permanents o temporals, per a l´estudi i la tramitació d´assumptes determinats. Podran ser integrades per acadèmics i per altres juristes

Títol III. Règim de l’Acadèmia

CAPÍTOL I

Junta de Govern

Article 24.

L’Acadèmia serà regida per la Junta de Govern, composta pel President, el Vice-President, el Censor, el Tresorer, el Secretari i el Vice-Secretari.

Article 25.

La durada dels càrrecs serà de quatre anys i es renovaran una meitat cada dos anys; una vegada el President, el Censor i el Secretari i l’altra, el Vice-President, el Tresorer i el Vice-Secretari.

Quan els correspongui de cessar, podran ser reelegits per al mateix càrrec, per una sola vegada.

Article 26.

L’elecció de tots els càrrecs serà per votació secreta i per majoria de vots dels acadèmics presents en una sessió de l’Acadèmia del mes de desembre de l’any que acabi el seu mandat.

Article 27.

Les funcions de la Junta de Govern seran:

  1. Dirigir la corporació.
  2. Representar-la en les sessions externes, fins i tot en judici. Normalment, aquesta representació l’exercirà el President, però la Junta de Govern podrà nomenar d’altres delegats per a qüestions determinades i atorgar-los poders que els siguin necessaris.
  3. Fixar les quotes d’ingrés i les ordinàries, imposar les extraordinàries i assenyalar els drets d’expedició de títols i certificats, dintre dels límits del pressupost.
  4. Elaborar el projecte de pressupost que ha de presentar a l’aprovació de l’Acadèmia, aprovar els comptes parcials i acordar les transferències de crèdits.
  5. Nomenar els empleats de l’Acadèmia i cessar-los.
  6. Disposar les adquisicions, acceptar els donatius i assenyalar la manera com han de ser invertits els fons de l’Acadèmia.
  7. Totes les altres funcions que els Estatuts li atribueixen.

Els acords es prendran per majoria absoluta dels seus components.

Article 28.

Seran atribucions del President de l’Acadèmia:

  1. Presidir els actes acadèmics.
  2. Representar la Corporació.
  3. Vetllar perquè es compleixin els Estatuts i els acords de l’Acadèmia i de la Junta de Govern.
  4. Distribuir les tasques acadèmiques.
  5. Convocar les Juntes de Govern i les sessions ordinàries i extraordinàries, anunciar els altres actes i fer les invitacions.
  6. Signar els documents oficials.
  7. Ordenar els pagaments i signar, juntament amb el Tresorer, l’obertura i la disposició del fons de comptes corrents i la constitució i disposició dels dipòsits bancaris.
  8. Autoritzar les credencials per representar l’Acadèmia als congressos, conferències i actes oficials.
  9. Prendre les resolucions oportunes en casos d’urgència i donar-ne compte després a l’Acadèmia o a la Junta de Govern, segons el cas.
  10. Qualssevol altres atribucions que li correspongui segons aquests Estatuts.

Article 29.

Correspondrà al Censor de vetllar per l’observança dels Estatuts i dels acords corporatius, informar els discursos de recepció dels acadèmics de número, les contestes i els altres treballs que s’han de publicar, i recordar als acadèmics l’acompliment puntual de les comissions i de les ponències que tinguin encomanades.

Article 30.

El tresorer prepararà els pressupostos, recaptarà les quotes i els altres ingressos de l’Acadèmia, efectuarà els pagaments amb els requisits assenyalats en l’article 28.7, custodiarà els fons, portarà els comptes i redactarà els balanços.

Article 31.

El secretari informarà dels assumptes en curs de les sessions de l’Acadèmia, aixecarà acta de les reunions, prepararà i llegirà la memòria del curs, despatxarà la correspondència, redactarà els documents oficials, portarà l’arxiu i estendrà les certificacions.

Article 32.

El Vice-president i el Vice-secretari compatiran, amb els titulars respectius, les seves funcions en la forma que estableixin entre ells, els supliran en els casos d’absència i els substituiran interinament en les vacants.

CAPÍTOL II

Sessions de l’Acadèmia

Article 33.

L’Acadèmia celebrarà unes sessions ordinàries i unes altres extraordinàries.

Tant les unes com les altres hauran de convocar-se com a mínim, amb quaranta-vuit hores d’antelació.

Article 34.

Les sessions ordinàries es reuniran un dia fix, quinzenalment, durant el curs acadèmic, el qual començarà el dia del mes d’octubre que assenyali la Junta de Govern i acabarà durant el mes de juny.

L’Acadèmia en les primeres sessions del curs fixarà el tema o els temes científics i pràctics que hauran de ser objecte de debat durant el curs i designarà les ponències que hauran de preparar-los.

Les sessions extraordinàries es reuniran per tractar els assumptes urgents, sempre que la Junta de Govern o cregui convenient o tres acadèmics numeraris ho demanin.

Article 35.

Hi haurà acord sobre els assumptes especificats en l’ordre del dia de les sessions ordinàries o extraordinàries que no exigeixin quòrum especial, si voten a favor la majoria dels acadèmics presents.

Si l’acord fos sobre mocions o propostes formulades de paraula pels autors en la mateixa sessió i no s’aconsegueix la majoria absoluta dels acadèmics de número, qualsevol d’ells podrà exigir l’ajornament de la votació per a la sessió següent, la qual s’haurà d’incloure en l’ordre del dia.

Article 36.

L’Acadèmia celebrarà també sessions públiques. Tindran aquest caràcter, necessàriament:

  1. L’acte oficial de la inauguració del curs, en el qual el Secretari llegirà la memòria sobre la tasca corporativa realitzada durant l’any acadèmic anterior, i el President, o l’acadèmic de número a qui delegui, pronunciarà el discurs d’obertura.
  2. Les sessions solemnes de recepció d’acadèmics de número. El discurs d’ingrés de d’algun d’ells podrà servir també com a discurs d’obertura del curs.
  3. Els actes de lliurament dels premis adjudicats en els concursos convocats per l’Acadèmia.

Títol IV. Publicacions i concursos

Article 37.

L’Acadèmia publicarà preceptivament, amb l’informe previ del censor, els discursos inaugurals i els de recepció, i les memòries anuals.

L’Acadèmia podrà acordar que siguin publicats també els treballs realitzats, o les seves conclusions, els dictàmens emesos, prescindint del noms personals, les conferències pronunciades, les actes dels congressos jurídics i les obres premiades en els concursos convocats per la corporació.

Article 38.

L’Acadèmia podrà convocar concursos nacionals o internacionals per premiar obres o treballs jurídics sobre les matèries generals o els temes monogràfics que determini.

Es farà constar en les bases del concurs i en els diplomes l’adjudicació de premis, el nom de les persones naturals o jurídiques gràcies a l’ajuda de les quals han estat dotats, llevat el cas que el donant o el testador vulguin mantenir l’anonimat.

Títol V. Règim econòmic

Article 39.

Els recursos de l’Acadèmia seran:

  1. Les quotes ordinàries i extraordinàries i els drets d’ingrés o d’expedició de títols i certificacions que la Junta de Govern, d’acord amb els pressupostos corporatius, estableixi.
  2. Les subvencions que les corporacions públiques li concedeixin.
  3. Els donatius dels particulars.
  4. Els honoraris que la Junta de Govern fixi pels dictàmens i informes emesos per l’Acadèmia a petició de les corporacions o dels particulars.
  5. Les rendes dels seus béns.
  6. El producte de venda de les seves publicacions.

Article 40.

El pressupost del proper exercici econòmic, així com l’estat de comptes de l’anterior, seran presentats pel Tresorer a la Junta de Govern, perquè hi doni la conformitat; després d’això se sotmetran a l’Acadèmia, en una sessió ordinària del mes de desembre, per a l’aprovació definitiva.

Títol VI. Reglaments, reforma dels Estatuts i extinció de l’Acadèmia

Article 41.

A proposta de la Junta de Govern per acord de la majoria absoluta dels acadèmics de número que integrin la corporació, es podran dictar reglaments generals o especials per desplegar el contingut dels Estatuts, sense contradir, en cap cas, les disposicions d’aquests.

Article 42.

L’Acadèmia té naturalesa d’entitat permanent. Però si queda extingida, els seus béns, drets i accions passaran a pertànyer a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.